M'agradaria pasar el guió del primer capitol a aquest blog... Pero no, no es pot. Aixi que els milers de comentaris que rebrà aquest missatge serà per part d'aquelles persones "amigues" meves que després de llegir el guió vulguin comentar-lo sense que aixo impliqui haver de parlar amb mi.
Si algú extern al projecte i a la meva persona vol el guió que ho digui sense por... el pasaré.
No soc garie bo pasant virus, encara que bueno, el meu ordinador esta ple de virus i mai se sap. Per sort l'ordinador es del méu germà.
Necessito un ordinador per mi. Pero aixo esta be... Els objectius donen sabor a la vida, saber que hi haura cosas noves... Qui digui que no es pot ser feliz demanant sempre es imbecil, presisament deu ser la millor forma de ser-ho. El que cregui tenir tot el que necessita no tardara a esfondrar-se... Pero s'ha de saber demanar, evidentment. Psee.... Com em molo amb aquests comentaris filosocioguays o com es diguin... Començare a escriure poemes... sobre la mort, el pas del temps i el vuit de Déu, es clar, que si no? Potser l'amor... el bleda i cursi...
Hum... Sort que la secta serà una comedia, i inclos en el drama la penosa actuació del conjunt fará gracia. Aquesta es la idea, passars-ho be, riure i... fer el ridicúl. Pero amb un bon argument de fons! Cutre fins el final no indica falta d'implicació, ni de ambició, ni de ningún altre adjectiu chulo.
Bueno... Aixo... Es un missatge bastant lios (i vanal).
Ara bé, el que importa, es el seguent: Comentaris sobre el guió del capitol 1... Aqui... ja!
>.< (<--Monzó)
Fa 11 anys
4 comentaris:
Mmmmmm... Em limitaré a comentar el guió del primer capítol, que es el que vols, deixant de banda tota la parrafada aquesta (per no dir merda) que hi ha escrita de presentació, que al cap i a la fi tampoc no hi ha gaire a comentar (i ho saps) i no tinc ganes d'ofendre. Ho sento, haig de ficarme una mica amb l'amic guionista abans d'afalagar el guió, que sino anirà per allí amb aires de grandessa o us pensareu que sóc un pilota, i no se que es pitjor.
Aclarit aixó, ja m'he llegit el guió i es brutal: acudits de més o menys mèrit, situacions còmiques buscades amb enginy, humor absurd i suposo que tambè hi havia algo d'humor intel·ligent.
Els personatges m'han agradat molt, especialment el meu, en serio us ho dic. Espero estar a l'alçada, que segur que no ho estaré peró hi ficaré una mica d'esforç per part meva. Només una mica, que ho estic fent per amor a l'art!
Adrià Huerta
A veure si em passes el guió i així puc llegir-me'l i dir-te que em sembla!!
Jordi
Diré la meva, jo, aleshores!
El guió és essencialment "topeguay". Potser té alguns moments en què es fa massa llarg, però els nivells de deliri que arriba a assolir, el sentit de l'humor absurd i la temàtica "de gènere" tan amorosament cuidada el fan, sense cap mena de dubte, una cosa única, divertida i amb personalitat.
Sí, ja me n'adono, que m'està sortint un comentari pretenciòs. I això que sé que tot plegat no és més que una tonteria per passar-s'ho bé i, qui sap, fer-ho passar bé als altres...
Serà que se m'ha pujat al cap això de tenir-hi un paper?
Yo quiro ver el guión.
Publica un comentari a l'entrada